Són moltes les mares que després de tenir un nadó se senten soles, no senten el suport del seu company si és que n’hi ha, senten que estan a anys llum del que pugui sentir, especialment en casos de parelles heterosexuals.
Hi ha una resposta en tot això: el cervell canvia i generem un nivell d’oxitocina molt semblant a estar enamorades. Però no “culpem” al cervell de coses que no produeix el cervell. Et recomano que llegeixis l’article de repartició de tasques del meu blog. El nostre cos ha canviat durant nou mesos + els que portem de postpart, però també ho ha fet la nostra ment.
Els canvis físics i emocionals del puerperi ens poden portar a sentir-nos decaigudes, amb ganes de plorar. També pots sentir fatiga, ansietat, irritabilitat i pors molt profundes. A poc a poc aquestes sensacions, anomenades Baby blues , potser van desapareixent. Però també potser no.
Segons l’OMS s’estima que entre un 50-85% de les mares pateixen Baby Blues, la xifra augmenta significativament en contextos socials i econòmics més desafavorits, però també si no hi ha una xarxa de suport entre iguals. Es calcula que un 20% patiran depressió postnatal. I sí, és important demanar ajuda, és fonamental tenir sustentació.
I potser estàs envoltada de gent i tot i així et sentis sola. Perquè una vegada neix la criatura en aquesta societat la mare sol ser “la de menys”. Quantes vegades haurem escoltat: el més important és que el bebè està bé? Ja, I la mare? Com està? Com se sent? Què necessita?
Cap mare no hauria de passar per això sola. Hi ha algú igual que tu passejant un carretó o portejant el nadó en solitud a l’altra cantonada del carrer. Ser sorores en moments de màxima vulnerabilitat com és el moment després de tenir un nadó ens fa més forts. Ens protegeix a nosaltres ia les nostres criatures.
No. No ets l’única que estàs sentint una cosa així. Per això si et reflecteixes en aquestes paraules expressa el que sents, demana ajuda, busca un espai segur que t’acompanyi, que abraci les teves emocions sense jutjar-les.
