psicologia
El crides i no et fa ni cas?
Vinga Arnau! A sopar! I l’Arnau ni hi és ni se l’espera. Tu ets a la cuina i ell a l’altra punta de la casa. I encara que casa teva no sigui una mansió sinó més aviat una caixa de llumins plena de trastos i joguines el teu fill et sent però no t’escolta.
Què he de fer perquè ho faci?
- Captar la seva atenció: I per això necessites estar a prop seu. Imagina’t que des de la seva mirada es projecta un foco, com si fos un far. Et veu i et mira? Estàs tan proper a ell com per tocar-lo? Estàs a la seva alçada? Amb aquest símil ho tindràs molt més senzill per entendre si li arribes.
- L’anticipació és clau: les criatures, especialment les neurodivergents, necessiten estructures clares, saber què passarà a continuació. Per tant, ha de saber que després d’A toca B. Primer passa això, després allò.
- Límits clars: especialment si està en el temps d’oci. Si esteu jugant i el crideu per menjar segurament s’enfadarà. Tenir els límits clars per endavant també ajuda. Per exemple, posar una alarma, un temporitzador visual. quan s’acabi la sorra del rellotge de sorra anirem a sopar.
- Comunicació positiva: sense cridar, sense retrets. Parlant d’allò que no ens agrada, de la seva actitud i manera de fer sempre des del respecte i amb propostes proactives. En comptes de “T’ho he dit mil vegades! “per què no proves amb “Sé que t’agrada molt jugar, però ara cal anar a sopar”. D’aquesta manera vàlides els seus interessos i li proposes el que cal fer (que prèviament li hauràs anticipat posant un límit clar).
Educar des del respecte i l’empatia també passa per conèixer la seva etapa vital
