LOGIA
Pot ser un peluix, una manteta, un mossegador, un objecte de pop it, un totem… sigui el que sigui és el seu objecte transaccional i allà, com Lord Voldemord fa amb els seus horrocrux, diposita part de la seva energia i li proporciona seguretat perquè és un element conegut. Fins i tot pot ser que la seva olor el pugui arribar a tranquil·litzar en un moment determinat.
L’objecte transaccional de l’Ona, la protagonista del conte “L’Ona la fa bona” és un tigre divertit que l’acompanya i que alhora forma part del seu interès restringit. La seva presència li proporciona confort, consol , és un objecte d’enllaç que se sol utilitzar com a experiència, especialment en l’etapa en què la criatura comença a separar el “jo” del “no jo”.
El nen o nena s’ha adonat que la seva persona d’aferrament màxim, habitualment la mare que l’ha parit, és una altra persona diferent d’ell o ella, una entitat per separat. El fet que no pugui tenir sempre aquesta figura al seu costat us pot conduir a estats d’ansietat i frustració. I just en aquests moments té importància l’objecte transaccional, un objecte que pot donar a la ment de l’infant allò que necessita i que li serveix com a mecanisme de defensa de l’ansietat per separació .
També pot actuar com a element autoregulador i sensorial.l, per exemple en el cas d’un peluix pel tacte i la calidesa i en un objecte tipus pop it com a element de distensió, de repetició i de canalització de la seva ansietat i en un mossegador de l’experiència més bucal i de contacte a més de vehicular la seva energia agressiva.
En definitiva, són múltiples els beneficis dels objectes transaccionals i poden ajudar la criatura a mantenir la calma en moments especialment estressants per a ells i en situacions noves que no ha viscut abans.
