Jo també hi he estat. I m’he sentit mala mare. També m’he sentit mala professional, una impostora, oblidadissa, amb les neurones fregides, he sentit que no arribava a tot, que ja no podia més.
La tornada a la feina després de tenir un nadó pot ser molt dura. De cop tens a les teves mans una criatura que et necessita, que depèn de tu, que no pot sobreviure sola. Però la societat no està disposada per posar les cures al centre.
I és que a les 16 setmanes els nadons no estan preparats per separar-se de les seves mares, i les mares dels seus nadons? Depèn de la persona i també del moment vital, també d’allò que hagis volgut fer-te creure. Potser sents que ja estàs farta de canviar bolquers, potser sents que necessites tornar a la teva feina remunerada si és que t’agrada. Quan treballava a VICE em vaig sentir així. Necessitava tornar, veia els projectes que els meus companys tenien entre mans i em moria de ganes de ser-hi.
En canvi, quan va néixer el meu altre nadó no podia “abandonar-lo”. Sentia que necessitava estar amb ella més que res al món, i vaig caure a la “trampa” de ser autònoma per poder conciliar. I no em puc queixar. No m’ha anat tan malament.
El que és clar és que l’arribada d’un nadó al món reordena les prioritats. El que et semblava abans una necessitat ara és un caprici. Potser ja no vols fer més hores extres i prioritzes gaudir amb els teus, potser no et sents com abans però tens molta més experiència organitzant equips i sent el o la CEO de la teva pròpia família. Ningú t’ha dit que fos fàcil. I tu? Com t’has sentit?
Alguns consells:
- Enumera les teves prioritats
- Tingues en compte els teus límits
- Organitza bé la teva agenda
- Comunica les teves necessitats al teu ocupador, sempre per escrit
- Escolta’t més
